Són una evolució dels bols tibetans. Estan fets principalment de cristall de quars (silici) i tenen unes qualitats sonores úniques. Produeixen una ona sinusoïdal pura creant un so multidireccional molt expansiu.
Aquests trets fan que el so ens embolcalli i ens penetri profundament fent vibrar i equilibrant el nostre organisme.
Es considera un so eteri relacionat amb energies “còsmiques” i chakres superiors.
És un instrument tradicional dels aborígens australians. Inicialment s’usava una branca d’eucaliptus buidada per tèrmits, actualment pot ser de molts materials, com altres fustes, plàstics, cristall de quars etc.
El so s’obté bufant per una de les extremitats i requereix d’una tècnica anomenada “respiració continua” per tal d’aconseguir un so homogeni i continuat.
Produeix un so greu que es relaciona amb energies de “terra” i amb chakres inferiors.
Es tracta d’una tècnica ancestral amb la que s’aconsegueix produir dos o més sons de forma simultània mitjançant la veu. Te el seu origen principal a Mongòlia, Àsia central i ElTibet.
El seu so ajuda a equilibrar els dos hemisferis del cervell, convida a la meditació i alleuja l’estrès.
Es tracta d’un tub buit travessat per claus que conté llavors o pedres petites i que al xocar amb els claus produeix un so que recorda al de l’aigua de la pluja.
Es tracta d’un instrument d’origen tibetà que consta de dos “platets” metàl·lics units entre si per una corretja de cuir. El so s’obté fent entrexocar els dos platets entre si.
El seu so acostuma a ser agut i penetrant, i la seva ressonància és duradora i ondulant. Ajuda a fixar la ment i a la concentració.